Quan els suspensos arriben per a quedar-se i passar de curs està sempre en la corda fluixa, es posen en marxa tots els recursos de la família per a fer-los front: hores braç a braç amb l’estudiant vivint deures i exàmens de nou en primera persona, premis i castics, amenaces i suborns, professors particulars i acadèmies…
Pot ser que les notes milloren o pot ser que no, però les relacions familiars es tiben, apareixen o s’accentuen conductes desafiadores i problemes de comportament, l’autoestima del xiquet es ressent i el dubte entre si serà qüestió de vagància o si hi ha alguna dificultat que no estem sabent veure s’hi instal·la.
El fracàs escolar és un fenomen que no respon a una única causa. Cada alumne és un cas particular, i el seu nivell de rendiment acadèmic pot estar determinat per infinitat de factors, però en descriurem alguns que poden influir:
En primer lloc, hem de tindre en compte les errades del sistema educatiu. L’escola tradicional castiga determinats comportaments i actituds: un xiquet inquiet, curiós, replicador… «poc dòcil» pot ser sistemàticament castigat pel seu comportament, pot ser que des de xicotet siga classificat com a «mal estudiant», quan les seues capacitats acadèmiques no són cap problema. També, el nostre sistema d’ensenyament se centra en un estil d’aprenentatge concret: memorístic, teòric, reflexiu... i per tant els xiquets amb un estil d’aprenentatge més procedimental o pragmàtic tenen més dificultats per a assimilar la informació.
Entre les dificultats del propi estudiant relacionades en més gran mesura amb les competències acadèmiques podem trobar les següents:
La falta de motivació pels estudis, comú entre els xiquets amb fracàs escolar, pot ser causada per les pròpies dificultats per a obtindre uns bons resultats, però també per l’avorriment en el cas dels xiquets amb altes capacitats o superdotació intel·lectual, els quals, malgrat les seues elevades capacitats cognitives, poden no tindre un bon rendiment a l’escola.
Les dificultats emocionals com la depressió o la falta d’autoestima, comunes en l’adolescència, poden interferir de manera important en la capacitat d’atenció i concentració, i, per tant, en els resultats acadèmics.
Un descens de les qualificacions també pot ser un símptoma d’una situació de gran estrés vital, com pot ser una separació traumàtica dels progenitors, un canvi de domicili… però també situacions més greus com l’assetjament escolar o bullying, situacions d’abús o maltractament, etc.
Enfront d’aquest fenomen multicausal és molt important realitzar una avaluació detallada per part de la psicòloga infantil per a determinar quins factors estan incidint en els mals resultats acadèmics. Només d’aquesta manera podem realitzar un diagnòstic precís i una intervenció eficaç mitjançant pautes que ajuden el xiquet i la seua família a eixir d’aquesta situació.
