No és cap secret que cada xiquet és un món, una personeta que aprén a adaptar-se a una societat plena de reptes, sovint, més grans que ell, i que nosaltres som els seus mestres de confiança. Hem de tindre en compte que, si alguns d'estos desafiaments poden resultar intimidadors per a qualsevol, la dificultat augmenta amb xiquets amb un diagnòstic o sospita de diagnòstic de Trastorn de l’espectre autista (TEA).
En algunes ocasions, les persones amb TEA poden sentir-se, en situacions socials, com si la resta de la gent tinguera un manual de comportament en societat que ells no han rebut. I això és frustrant. En este manual deurien figurar les regles implícites de les relacions, les pistes per a comprendre el llenguatge no verbal i els sentiments dels altres… o fins i tot les claus per a entendre una broma! No obstant això, i a pesar de les dificultats que els diferencien dels seus companys, a molts xiquets amb TEA els agrada passar temps amb els seus iguals i tindre amics tant com a la resta del món.
Què poden fer els seus mestres, els seus pares? El més important és acompanyar-los i fer-los saber que no estan sols, que “diferent” no és sinònim de “roïn” i “que per a arribar a ser un gran expert el primer que cal fer és aprendre”. Desxifrar les regles de les relacions és un gran repte, però no és una missió impossible. La millor manera d'aconseguir-ho és practicar, si és possible amb altres xiquets i xiquetes, per a perdre la por d'equivocar-se i superar els obstacles que els separen de la meta.
Els grups d’habilitats socials naixen amb este objectiu. Es tracta de sessions en grups reduïts en un espai terapèutic que permet abordar les seues necessitats i que respecta el seu ritme evolutiu. Així, els xiquets aprenen a relacionar-se en entorns segurs i controlats amb ajuda professional psicològica per tal de véncer les dificultats a què s'enfronten diàriament.
En les sessions es treballen aspectes com l'expressió oral i corporal, els torns en les converses (es busca per una banda la participació activa i, per una altra, que no monopolitzen quan toca parlar dels seus temes d'interés), la capacitat de parar atenció al que diuen els companys i a com se senten, o la resolució dels problemes socials que puguen sorgir. Al grup d’habilitats socials aprendran, per tant, com han de comportar-se en cada lloc segons les demandes de l'entorn, a fer amics i també a afrontar les situacions en què puga produir-se un rebuig.
A poc a poc, els xiquets i les xiquetes amb TEA desenvoluparan les ferramentes essencials que els ajudaran a explotar el seu potencial en les relacions socials. Començaran a atendre els senyals de l'ambient i dels companys del seu voltant, a planificar accions i a avaluar les situacions d'una forma més flexible. Els reptes es faran cada vegada més xicotets i acabaran fent passos de gegant amb els quals podran fer front als desafiaments de les noves etapes amb més seguretat i confiança en si mateixos.
Pot ser que el seu manual social estiguera en blanc al principi, que hagen hagut d'escriure cada paraula, però sempre tindran mestres al seu costat disposats a ajudar-los, fins que s'acosten al nivell de coneixement d'un expert.
