Jordi té set anys i sa mare conta que, sovint, sembla que siga dos xiquets diferents. Li encanta quedar-se a casa, l’apassionen els dinosaures i els animals. Quan està amb la família parla pels descosits i no para quiet ni un instant, quan agafa confiança amb les visites gaudeix raonant sobre les característiques del tiranosaure i l’organització social de les formigues. No obstant això, en altres situacions es comporta d’una forma ben diferent: guarda silenci, es queda quiet i sense expressió quan li parlen directament. No participa en activitats, encara que se li donen bé o no contesta a preguntes, encara que en conega la resposta.
Tot i que li agrada molt jugar amb el seu amic Salva, es queixa quan al parc s’acosta algun xiquet nou, li costa un temps començar a estar còmode amb els cosins, als quals veu de tant en tant, i en l’extraescolar d’anglés els professors conten que li va costar més de mig curs començar a relacionar-se amb els companys.
La timidesa és una característica de personalitat que té algunes qualitats molt positives.
Jordi és un xiquet introvertit. La seua energia natural, la seua percepció i les seues decisions flueixen cap a dins, cap al seu món privat de pensaments, sentiments i idees. Un excés d’activitats o un ambient massa estimulant l’esgoten. Però, a més, és tímid: es mostra temorós davant interaccions amb persones poc conegudes. Sovint vol establir contacte, però li suposa un esforç descomunal.
Si el teu fill, com Jordi, és tímid, pots fer molt per a ajudar-lo a relacionar-se millor amb els altres.
En primer lloc, valora la seua timidesa com una característica de la personalitat que té algunes qualitats molt positives. Els xiquets tímids, per exemple, solen tindre una gran imaginació i entretindre’s amb qualsevol cosa, sovint són més reflexius i actuen d’una forma més acurada davant situacions noves o perilloses. Acostumen a tindre menys amics, però ho són per a tota la vida. Es prenen el seu temps abans d’actuar, però s’involucren a fons en els projectes que emprenen… Totes aquestes característiques fan del xiquet tímid una persona amb gran potencial, sempre que aprenga a valorar-se i a ser conscient del seu propi temperament.
També evita per tots els mitjans (és difícil, ho sé) ser la seua veu davant els altres. No parles per ell davant els desconeguts: «el col·legi, molt bé, veritat, amor?»; ni l’obligues a contestar: «no veus que t’estan parlant, contesta!». Tampoc el poses en evidència davant dels altres: «és que és molt tímid, no hi ha forma que salude els veïns, ja no sé què fer amb ell». Intenta explicar-li que per als altres és important rebre una contestació quan se’ls adrecen i que pot fer-ho amb un somriure, amb un gest de la mà o assentint o negant amb el cap.
Pots ajudar-lo tenint paciència i aguantant el silenci amb un somriure. Normalment és l’altra persona la acaba per omplir-lo, no et preocupes. Pots utilitzar l’humor «Valentina té el millor somriure en diferit del món, quan menys l’esperes arribarà», també pots empatitzar amb la teua filla i mostrar-li que confies que cada vegada ho farà millor: «a vegades costa contestar als desconeguts, és normal, no saps molt bé què dir… segur que a poc a poc ho faràs millor».
Davant situacions noves no l’espentes lluny de tu, ni el forces a actuar abans que estiga preparat. Normalment, els xiquets tímids necessiten un temps «d’observació» abans d’involucrar-se en una activitat nova. Dona-li’l. Pots oferir-li ajuda: «què et sembla si t’acompanye fins als tobogan?», i després retirar-la a poc a poc.
També és important explicar què ocorrerà abans d’un esdeveniment social. Descriure què passarà, que faran els altres, com està organitzat tot…. Recordar altres situacions semblants pot ajudar. No cal crear falses expectatives (veuràs com fas molts amics), però sí oferir una visió positiva (segur que trobes algun xiquet simpàtic a qui li agraden els dinosaures tant com a tu).
És fonamental mostrar confiança i no comparar-lo mai amb altres xiquets, sinó amb si mateix tenint en compte qualsevol assoliment o avanç: «et recordes de quan no deies “hola” en entrar a escola, ara ho fas fenomenal!»
I si la cosa ix malament… intenta no fer retrets, crítiques ni comentaris que el facen sentir culpable, sinó donar-li suport i ànims. Busqueu junts quines coses pot fer de manera diferent en una altra ocasió similar.
Quan la timidesa és excessiva pot arribar a convertir-se en un vertader problema per al xiquet, perquè patirà davant qualsevol interacció poc familiar, i per a vosaltres que el veieu perdre's ocasions de gaudir perquè se sent insegur. En casos més extrems pot desembocar en mutisme selectiu o en una fòbia social, trastorns que han de ser abordats des de la psicologia infantil. Però la psicologia també pot ajudar els xiquets tímids que no han desenvolupat cap trastorn: mitjançant programes d’habilitats socials, donant-li recursos per a relacionar-se amb els altres, practicant tècniques de relaxació per a fer front a l’ansietat que els produeixen aquestes situacions i ajudant les famílies a afavorir la seua autoestima.
