No ens enganyem… tots estem desitjant que els xiquets tornen a escola. Diuen que la fricció desperta passió... però també encén focs. I portem quasi tres mesos de fricció familiar. Hi ha qui està, com diria la meua iaia, “més cremat que la pipa d’un indi”.
Per una altra banda, la conciliació (eixe ser mitològic) es complica durant la primera setmana de setembre, quan els adults ja estem a tota màquina.
Entre els xiquets i les xiquetes, en canvi, hi ha opinions per a tots els gustos. Hi ha qui compta els dies per a tornar a vore els amics, qui està un poc avorrida i necessita que li estimulen les neurones i qui viu amb preocupació este temps de descompte.
Per a xiquets i xiquetes que han de bregar amb trastorns de l’aprenentatge o problemes de relació, tornar a escola pot generar grans preocupacions. Així ho afirma l’Institut de la Ment Infantil (Child Mind Institute) —organització estatunidenca sense ànim de lucre, que té l’objectiu de facilitar les vides dels xiquets i les família que s’enfronten a problemes de salut mental i trastorns d’aprenentatge—, en un nou article publicat al seu Centre de recursos per a les família. A l’article, brinda una sèrie de recomanacions adreçades a les famílies per a abordar les inquietuds relacionades amb la tornada a l’escola.
Sigues realista sobre els desafiaments a què s’enfronten
Si el teu fill ha tingut dificultats en el passat, és probable que se senta més ansiós que emocionat per tornar a l’escola. Com a mare, és temptador en la part positiva: “any nou, vida nova”, “segur que este any anirà fenomenal”…
Però passar per alt els desafiaments del teu fill pot fer que senta que el s’està ignorant o menyspreant el seu malestar i que, per tant, no s’atrevisca a parlar d’això que li fa voltes al cap. “¿Què passa si torne a suspendre?, ¿què passa si no puc fer-ho?, ¿què passa si he de parlar davant de tota la classe?, ¿i si tornen a clavar-se amb mi?
És millor reconèixer les dificultats del teu fill i ser directe i franc. No ens enganyem, a tu també et preocupa…
Pensa en allò que sol ser difícil per a ell o ella: ¿Problemes socials? ¿Ansietat front als exàmens? ¿Problemes per a complir les regles de la classe? Els problemes passats poden ajudar-nos a entendre què li preocupa (encara que no ho expresse) i proporcionar-nos un full de ruta per a un futur suport amb què treballar junts per a pensar en solucions.
“Recorde que et va resultar molt difícil l’assignatura de matemàtiques el curs passat, però ara sabem molt més sobre què necessites per a què et vaja bé. Quan vages a classe un parell de setmanes i coneguem com va l’assignatura prepararem un pla.”
Donar als xiquets l’oportunitat de parlar sobre el que els preocupa facilita poder entendre les seues dificultats i així ajudar-los a donar una resposta eficaç a les seues necessitats.
Pren-te seriosament les seues preocupacions
Els problemes que a tu et poden parèixer xicotets, solen ser molt seriosos per a la teua filla. Preocupar-se per no coincidir amb cap amic a classe, veure un “ex” als passadissos del centre, assabentar-se que tindrà un professor que “l’odia”... poden ser fonts d’autèntic estrés per a ella.
En compte d’ignorar les preocupacions, intenta validar els sentiments de la teua filla i ofereix-li l’oportunitat de parlar sobre allò que li preocupa. Fer preguntes obertes i sense prejudicis pot ajudar-la a obrir-se i facilitar que compartisca les seues preocupacions. Per exemple: “¡No em puc creure que este anys comences l’ESO!, ¿com et sents al respecte?” o “¿estàs emocionada per tornar a escola?”, “¿de veres que t’ha tocat amb XX (inserta ací el nom del professor odiat)? Entenc que estigues preocupada …”
Parla de les coses bones
L’ansietat pot restar importància o bloquejar els bons records i “enfosquir” l’any entrant. Les manifestacions d’ànim grandiloqüents (“¡segur que t’encantarà!”), poden resultar ineficaces. En canvi, tracta de preguntar al teu fill sobre coses concretes amb què haja disfrutat en el passat. Ajudar-li a recordar algunes de les coses bones de l’escola (activitats o classes que li agraden, docents favorits, amics/gues a qui ha trobat a faltar durant l’estiu, etc.), pot ajudar a combatre els pensaments negatius i moderar l’estrés. Tracta d’animar-lo afer una valoració de diversos temes, mitjançant preguntes com ara: “¿Què és el que més has trobat a faltar de l’escola durant les vacances d’estiu?, ¿vore els amics?, ¿les extraescolars?; ¿què és el que esperes amb més ganes?, ¿començar una nova assignatura?, ¿unir-te a un equip?”, etc.
Recorda, la idea no és fer una celebració sobre la meravella que serà l’escola: l’objectiu ací és ajudar el teu fill a centrar-se més en els fets amb què va gaudir i menys en què podria passar si no ho fera.
No pressiones
De vegades, els xiquets simplement no volen parlar. Tots volem que els nostres fills se senten recolzats i que els vagen bé les coses, però de vegades el més adequat és fer un pas arrere. L’objectiu és fer saber a la teua filla que eres conscient que este pot ser un moment estressant i que estarà ací quan vullga parlar.
La urgència de parlar, inclús quan la teua filla no respon, pot deure’s més a les teues pròpies ansietats que a les seues necessitats (“si tornem a tindre un any com el passat no crec que ho puguem suportar”, “necessita trobar un grup d’amics tant sí com no”...) Modera les expectatives i, si la teua filla no està preparada per a parla no pareix que participe en la conversa, no et preocupes. Tindràs moltes oportunitats de conversar a mesura que avance l’any. Per ara, el simple fet de saber que estàs ací i que la vols i li dones suport pot ser suficient.
Fuente: Talking to Kids About Back-to-School Worries
